La Parròquia
Qui som, la nostra història i la nostra fe.
La Parròquia és la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i filles. (Joan Pau II)
La parròquia és presència eclesial al territori: àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració.
La nostra història
La Parròquia de la Sagrada Família, tercera de la ciutat, fou erigida per decret del bisbe de la diòcesi, Dr. Joan Perelló i Pou, el 2 de desembre de 1954. Va iniciar les activitats a l’església del monestir de les carmelites descalces, llavors a l’avinguda Barcelona.
La família Borràs-Marsans va cedir els terrenys per a l’actual temple parroquial, obra dels arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. El bisbe Ramon Masnou el va beneir el 12 de gener de 1969. Des de 1967, el barri de Montserrat compta amb una església pròpia.
Rectors: Ramon Prat Creus (ecònom, 1954–58); Ramon Toneu Tordera (1958–77); Carles Izquierdo i Josep Sabaté (1977–79); Jaume Serra Torras (1979–2010); Josep Maria Mas i Busqué (2010–16); Xavier Bisbal i Talló (des de 2016) i Eduard Flores i Serradell, «in solidum» (des de 2017).
En què creiem
Creiem fermament tot el que Déu, Veritat infal·lible, ens ha revelat: un únic Déu en tres persones realment distintes —Pare, Fill i Esperit Sant— i en Jesucrist, encarnat i mort per nosaltres.
Creiem en Déu, un Pare que ens estima. Ens envia el seu Fill per salvar-nos del pecat i de les seves conseqüències, perquè puguem tornar a la comunió eterna amb ell. Jesús és «el camí, la veritat i la vida».
Creure en l’Església significa creure que Jesucrist, el Fill de Déu fet home, segueix vivint i actuant avui, en totes les èpoques, per mitjà dels cristians. La nostra fe és veritablement personal només si és, alhora, comunitària: és «la meva fe» només si viu en el «nosaltres» de l’Església.
Dedicar temps als altres és una exigència de la nostra fe: ens fa més humans i fa més humà el nostre món.